50è aniversari dels Falcons de Vilafranca. La colla, nascuda l’any 1959 a redós d’Acció Catòlica, va arribar al cinquantenari amb una densa trajectòria i l’assoliment de totes les fites proposades.
Els orígens dels falcons
L’any 1862, el professor d’educació física Miroslavg Tyrs i l’empresari de Praga Jindrich Fügner, van crear una organització d’educació física, concretament a Txecoslovàquia, anomenada Sokol (falcó), que va arribar a ser una de les congregacions de gimnastes més grans d’arreu del món.
Va ser arrel d’un viatge que el vilafranquí i fundador de la Federació de Joves Cristians de Catalunya-FJCdeC, Mn. Albert Bonet, va fer per aquelles terres, que s’introdueixen els falcons al nostre país. L’acceptació fou molt bona i, a partir de l’any 1930, es comencen a obrir gimnasos a Barcelona i arreu de Catalunya. A les acaballes de l’any 1933 hi havia un total de vint-i-cinc grups repartits pel principat, sempre sota el comandament de l’Agrupació Gimnàstica-Esportiva de la FJCdeC.
En l’època feixista, la Federació va estar molt perseguida pels franquistes. A conseqüència d’això comencen a desaparèixer tots els grups de gimnastes que fins al moment existien i, amb ells, acaba també per desaparèixer la Federació.
Avui, de falcons només existeixen les colles de Llorenç del Penedès, Sant Sadurní d’Anoia, Piera, Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Castellcir, Malla, Riberal i Vilafranca del Penedès.
Dues vessants d’un mateix origen
Podríem dir que la colla de Llorenç del Penedès i la colla de Sant Vicenç dels Horts, ja desapareguda, són els hereus dels antics falcons, perquè formen part d’una vessant gimnàstica, ja que els números són, com diu la paraula, exclusivament gimnàstics. Comencen les seves actuacions amb un escalfament previ dels músculs, fent estiraments de braços i cames i mantenint la tradició dels antics falcons, sempre sense desmerèixer l’esperit dels falcons.
L’altre vessant, en la qual hi inclouríem les altres colles, és la castellera. Com bé diu el nom, aquestes colles ja busquen un repte, una superació. Per diferenciar-los dels castells, que fan torres humanes, podríem dir que els falcons fan figures humanes. Amb l’agilitat, diferents moviments i postures del cos, aconsegueixen diversitat de figures. A diferència dels falcons de la vessant gimnàstica, aquestes altres colles assagen i actuen descalços i amb faixa. Parlem però, una mica de la colla més destacada de les dues vessants: els Falcons de Vilafranca.
Neixen els Falcons de Vilafranca
La colla de Falcons de Vilafranca neix el setembre del 1959, a redós d’Acció Catòlica, uns dels moviments eclesiàstics que hi havia aleshores a Vilafranca del Penedès.
La colla va ser creada per 15 nois amb una mitjana de 16 anys d’edat i, l’1 de gener de l’any 1960, van fer la seva primera actuació, després de quatre mesos d’assajos.
A mesura que passen els anys, la colla va augmentant, les figures són cada vegada més arriscades i, de les 3 o 4 sortides que feien a l’any, passen a fer-ne 50 o 60, essent típic veure’ls en el decurs de les festes majors, especialment a la de Vilafranca i poblacions de les comarques del Penedès.
Les seves figures són molt variades, ja que en algunes els seus components estan agenollats, com la piràmide agenollats; en d’altres, romanen acotats, com la pira, que exceptuant els dos de baix de tot que estan agenollats, la resta de components estan acotats; d’altres que es fan completament drets, com el castell, la piràmide drets o el pilar. Trobem també que d’altres combinen les tres formes que hem citat abans, com el toro-torre o les planxes; i, finalment, hi ha figures que estan en moviment, com els ventalls o la torreta. Val a dir que totes aquestes figures són netes, és a dir, sense pinya, i que entre número i número no es té temps ni per a respirar, ja que es fan un darrera l’altra.
Fites assolides
Des de temps enrere, la màxima fita per aconseguir pels Falcons de Vilafranca era el pilar de 6. Els anys 70 es va estar intentant el pilar de 6 normal, però no es va arribar a aconseguir i s’optà per intentar-lo aixecat per sota, una modalitat inventada pels Falcons de Vilafranca. L’any 1983, concretament el 30 d’agost i a “la plaça més castellera” s’aconsegueix carregar-lo. El dia 31 d’agost de l’any 1996, s’aconsegueix per primera vegada descarregar-lo i, el 30 d’agost del 2001, s’aconsegueix per primera vegada carregar el pilar de 6 aixecat per sota i deixat net.
Una de les altres màximes fites, ja aconseguides en diverses ocasions pels Falcons de Vilafranca, és la pira 6×6. També es va aconseguir descarregar la piràmide drets de 6. És important anomenar l’escala de 10, descarregada el desembre de l’any 1989, no només pel gran risc que suposa fer-la, sinó també per la quantitat de falconers que es necessiten per dur-la a terme, exactament 56, ja que la base d’aquesta escala és de 10 falconers.
Val la pena remarcar l’escala d’11, un pis més que l’anterior, és a dir, 67 falconers, que els Falcons van carregar el desembre de 1993.
Una figura que podríem dir que és més aviat castellera que no pas falconera, però que també van aconseguir descarregar els Falcons de Vilafanca l’agost
de 1983 a Vilafranca, és el 3 de set aixecat per sota deixant-lo net. I també el 3 de set net normal. Per tant, vist tot això podríem dir que els Falcons tenen un bon “currículum”.
Sortides i organització interna
L’organització interna dels Falcons de Vilafranca es compon d’una junta directiva, formada pel president, vicepresident, secretari i tresorer; i, sobretot, per comissions: la comissió tècnica, que s’encarrega dels assajos i actuacions; la comissió de sortides, encarregada de buscar les actuacions; la comissió de comunicació o relacions públiques; la comissió gastronòmica; i la comissió de farmaciola. Totes les decisions es prenen en assemblea, amb la participació de tots els membres de la colla que tenen dret a vot.
La majoria de les actuacions que s’han fet fora dels Països Catalans, no han estat contractades per part de cap entitat pública ni privada, exceptuant l’estada de 3 dies que es va fer a principis de l’any 1990 a Londres, sufragada pel C.O.C. (Comitè Olímpic Català), i també algunes sortides al País Basc, a Estella (Navarra), a Saragossa i a Palerm.
No tot són actuacions, també els Falcons de Vilafranca tenen hores d’esbarjo i, amb els diners que recullen durant tot l’any, organitzen excursions pel mes de juliol. Les excursions dels anys 70 no tenen gaire durada ni es fan massa lluny: l’any 1969 a Banyoles, l’any 1973 a Palma de Mallorca, l’any 1974 al País Basc, l’any 1975 a Granada, etc. Però, els anys 80, les excursions són molt més lluny, fins i tot a l’estranger, com l’any 1988 a Amsterdam, l’any 1989 al Marroc, l’any 1990 a Alemanya, l’any 1993 a Tenerife i l’any 1997 a Tunísia. També han viatjat a Galícia, Andalusia i a Astúries.
Celebrant anys
Els Falcons de Vilafranca han millorat molt pel que fa a la commemoració dels aniversaris de la colla. Els primers anys se celebraven amb un vermut en un bar de la vila i anys després es van celebrar amb un dinar de germanor, al qual es convidava tothom que havia passat per la colla, falconers i exfalconers.
La celebració del 50e l’aniversari falconer es va convertir en una gran festa per Vilafranca i tota la comarca, que va durar quatre o cinc dies. Una festa on tothom hi va poder participar per la diversitat d’actes que s’hi van fer: balls, correfocs, festes infantils, actuacions, etc.
L’aniversari va coincidir amb pont de la Immaculada i la festa es va començar a preparar ja a mitjans de setembre amb la col·laboració entusiasta de tots els falconers.
L’any passat, i amb motiu de la commemoració del 50è aniversari, la celebració va durar tot l’any. Es varen organitzar un seguit d’actes de caire popular, com l’aplec falconer del 19 d’abril, un Falconcert el 17 de maig, una trobada de Falcons el 27 de juny, un ral·li a l’estiu i una caminada pel Penedès al setembre; a banda de concerts, exposicions, una setmana amb activitats infantils i una escalada a Montserrat, entre d’altres.
www.falconsdevilafranca.cat ).
Oriol Udina, Falcons de Vilafranca
